La family va venir a visitar-nos, morts de por, perquè anaven a Colombia, un pais molt i molt perillós!!jajajajajaj!!!Espero que amb els 15 dies que van estar per quí ja s'enduguin una altre visió d'aquest meravellós país.
Bogotà és una de les capitals de sud amèrica on ens hem sentit més a gust, bueno, exactament a la zona de La Candelaria. És la part antiga de la ciutat, on hi han la majoria de monuments a veure i a on es respira un aire bohemi i de projecció artística bastant important. Llàstima que a la nit és una de les zones perilloses de la ciutat, però toca cuidar-se, i d'això ja n'hem après (oh no...)
Cartagena és la capital turística per excel.léncia de Colòmbia. De fet és l'únic destí turístic que s'atreveixen a vendre les agències de viatge a Europa. I ja es nota...tot és ben arreglat i bonic, fins i tot hi ha una zona que ens recorda a Platja d'Aro: tota una avinguda amb només restaurants, hotels i botigues per comprar, comprar, compraaaaaaaar!! Tot i això els voltants són preciosos, sobretot Playa Blanca. És ben bé la típica imatge que tens del caribe: sorra blanca, aigua ben blava i super super calentaaa. Tot i que durant el dia s'emplena de turistes, a partir de les 4 de la tarda quedes sol i pots disfrutar tranquil.lament de grans postes de sols i de sortides de sol...preciós.
Tot i que les millors platges que hem descobert (DE MOMENT), és el Parc Natural de Tayrona. La majoria de les platges no t'hi pots banyar per les corrents però són precioses...En una de les nostres caminates amb l'Aleix i la Laia ens vàrem trobar la serp més perillosa de Colòmbia!! Quedava just en un petit túnel i no hi havia manera de passar-hi..fins que va venir un local i ràpidament la va matar, perquè ens va dir que estava molt "brava" i que si haguèssim passat sense veure-la ja no ho podriem explicar!!!!!!!!!!aggggggggg!! I bueno ja us podeu imaginar la resta de l'excursió tots cagats i mirant a tot arreu en busca de serps..jajaja!! A part de el fang i els mosquits tot va anar perfecte!!
Seguint per la costa varem arribar a La Guajira...i ja sentim parlar amb un altre idioma. El Cabo de la Vela es un poblet que tan sols te un carrer just a davant del mar i ple de "barrakes" per poder posar-hi la hamaca o la carpa. I despres de tanta calor i mar decidim anar cap a la muntanya!!
Una de les millors experiències que hem viscut va ser anar a un poblet indígene a prop de Valledupar: Nabusimake. Fins feia poc era un dels llocs de la Sierra Nevada de Santa Marta que no s'hi tenia accés per culpa de la guerrila, però ara s'hi podia anar. Tot i això hi anàvem una mica amb respecte, perquè era un poble que no sortia a cap guia i la gent es havia dit que els indígines de la zona no eren gaire amigables. Però després vàrem descobrir que no els hi agraden els turistes però si la plata..com sempre! fins i tot a les comunitats més rurals tot és pot comprar amb plata. Vàrem voler entrar al Pueblito
( un petit poblet emmurallat al mig del poble on hi vivien només els alts càrrecs de la comunitat dels arhuacos). Ens van negar l'entrada el primer dia, pero el 2n dia ja havien parlat amb el cabildo i ens donaven permís, pero tan sols creuar el poble i sense dret de fer fotos. Algo era algo, era com si passegessis en un poblat de fa més de 500 anys i tothom anava desapereixent a mida que avançavem..
I després de passar 2 mesos sense parar i d'haver-nos despedit de la family i de l'aleix i la Laia ens hem quedat parats a Villa de Leyva. Un poblet a prop de Bogotà amb clima suau, paisatges preciosos i gent molt amigable. Un d'aquells llocs que quan hi arribes penses, " No estaria mal quedar-nos aquí per un temps.." i ja portem 1 mes..i sense gaire pressa per marxar. Fins i tot hem treballat e la telenovela més popular a Colombia: La Pola. De l'historia de com Colombia va aconseguir la independencia dels españols. I ens hem passat dies cridant: "A fuera los chapetones! Muerte a los chapetones!! (españoles)!!jajajajaj I vivim en una casa preciosa una mica a les afores, envoltat de verd i amb molt bona companyia. Passem els dies tranquils, traballant a la novel.la i en els dies lliures visitants tots els llocs preciosos dels voltants i fent excurcionetes per la muntanya. Tenim una nova familia i respirem de nou "el calor de un hogar" per un temps
