Després d'una setmaneta a Bocas del Toro, concretament a la illeta de Bastimentos (per cert, molt autèntica)....creuem directe a Costa Rica. La nostra arribada no va ser molt positiva... Després de travessar el pont fronterer a peu que sembla que s’hagi de trencar no ens volien deixar entrar al país perquè no teníem bitllet de tornada, vàrem haver de comprar un bitllet de bus que no utilitzaríem, no teníem efectiu....busos, calor i per fi arribem a Puerto Viejo.
Fem la rutinària busca de l'allotjament més econòmic i topem amb un càmping que ens deixa posar la carpa per 12$..bastant car. Però la nostra sorpresa va ser anar al supermercat...més car encara. Aleshores ens vàrem posar un límit de dies i vàrem vendre alguna artesania i el dia abans de decidir-nos a marxar cap a Nicaragua vàrem anar a conèixer en Mingo a Punta Uva. Tots els nostres plans varen canviar de nou, i ens va oferir quedar-nos en el seu petit paradís fins finals d'abril...just en el moment precís va aparèixer de nou la oportunitat."CASUALITATS"
Vivint i treballant en un paradís caribeny a Punta Uva, costa de Talamanca, Costa Rica.www.cabinaspuntauva.com
L'ambient rastafarai ja es feia notar, reggae a tot arreu, surferos i una vegetació tropical exuberant.
Darrera d’aquests paisatges meravellosos i la tranquil.litat que respira qualsevol persona que ve de fora i s’enamora d’aquest entorn s’amaga també una història dura de la gent que sempre hi ha viscut. Des dels primers afrocaribenys que vingueren a caçar tortugues, els que varen treballar explotats per les companyies bananeres, els que varen patir un gran terratrèmol que va destruir gran part de la zona, els que han lluitat en contra la petrolera, els que han lluitat contra les grans cadenes hoteleres, a tots ells un gran respecte i agraïment, per intentar protegir el seu territori natural tot i les dificultats.
Aqui la vida, per nosaltares, passa molt tranquil.la, a un altre ritme.
Ara són les 4 de la tarda a Punta Uva. El sol ja comença a baixar i en Sergi ha anat a la platja a aprofitar els últims raigs de sol per poder pescar alguna cosa. Sempre ben acompanyat per els nostres gossos: les princeses i el vella gloria.D'aquí a un moment ja no hi haurà llum, els sons tornaran a canviar. Algunes bèsties van a dormir i d'altres es desperten. No existeix el silenci, però tampoc el soroll. Et desperten els monos "aulladores", cada dia més aviat i més tard la cridòria dels gossos perquè un mapache volia menjar les sobres de la cuina dels clients, després sents com cau un coco i intentes relaxar-te amb les onades del mar, però ja estàs despert,així que a les 6 ja estàs llevat..aprofites que la platja és desèrtica i vas a passejar, evidentment amb els perrits.
Neteges les habitacions, comparteixes amb els clients i els hi ensenyes l'oso perezoso que avui just està a davant la cuina mirant-te tot fumat o de sobte la parella de tucans que venen a xafardejar.Hem vist la gran tortuga baula ponent els ous a la platja de Gandoca,manades de pelicans pescant entre les onades, delfins jugant entre els coralls i una col•lecció de papallones precioses. Hem menjat peix i llagostes recent pescades per en Wilmer (el nostre company), hem vibrat mirant el barça al Maxi, a Manzanillo, hem ballat reggae en directe en algun bar de la zona, ens hem barallat amb les onades intentant sortir amb el banyador sencer i jugat amb el bodyboard, hem conegut la comunitat de catalans del poble, els mosquits ens han devorat i fins i tot hem disfrutat de la densa pluja tropical.
I així ha sigut el nostre dia a dia...disfrutant la natura amb estat pur, llegint molt i aprenent a disfrutar del relax. En fi..PURA VIDA!
