Costa Rica

Després d'una setmaneta a Bocas del Toro, concretament a la illeta de Bastimentos (per cert, molt autèntica)....creuem directe a Costa Rica. La nostra arribada no va ser molt positiva... Després de travessar el pont fronterer a peu que sembla que s’hagi de trencar no ens volien deixar entrar al país perquè no teníem bitllet de tornada, vàrem haver de comprar un bitllet de bus que no utilitzaríem, no teníem efectiu....busos, calor i per fi arribem a Puerto Viejo.
Fem la rutinària busca de l'allotjament més econòmic i topem amb un càmping que ens deixa posar la carpa per 12$..bastant car. Però la nostra sorpresa va ser anar al supermercat...més car encara. Aleshores ens vàrem posar un límit de dies i vàrem vendre alguna artesania i el dia abans de decidir-nos a marxar cap a Nicaragua vàrem anar a conèixer en Mingo a Punta Uva. Tots els nostres plans varen canviar de nou, i ens va oferir quedar-nos en el seu petit paradís fins finals d'abril...just en el moment precís va aparèixer de nou la oportunitat."CASUALITATS"
Vivint i treballant en un paradís caribeny a Punta Uva, costa de Talamanca, Costa Rica.www.cabinaspuntauva.com
L'ambient rastafarai ja es feia notar, reggae a tot arreu, surferos i una vegetació tropical exuberant.
Darrera d’aquests paisatges meravellosos i la tranquil.litat que respira qualsevol persona que ve de fora i s’enamora d’aquest entorn s’amaga també una història dura de la gent que sempre hi ha viscut. Des dels primers afrocaribenys que vingueren a caçar tortugues, els que varen treballar explotats per les companyies bananeres, els que varen patir un gran terratrèmol que va destruir gran part de la zona, els que han lluitat en contra la petrolera, els que han lluitat contra les grans cadenes hoteleres, a tots ells un gran respecte i agraïment, per intentar protegir el seu territori natural tot i les dificultats.
Aqui la vida, per nosaltares, passa molt tranquil.la, a un altre ritme.
Ara són les 4 de la tarda a Punta Uva. El sol ja comença a baixar i en Sergi ha anat a la platja a aprofitar els últims raigs de sol per poder pescar alguna cosa. Sempre ben acompanyat per els nostres gossos: les princeses i el vella gloria.D'aquí a un moment ja no hi haurà llum, els sons tornaran a canviar. Algunes bèsties van a dormir i d'altres es desperten. No existeix el silenci, però tampoc el soroll. Et desperten els monos "aulladores", cada dia més aviat i més tard la cridòria dels gossos perquè un mapache volia menjar les sobres de la cuina dels clients, després sents com cau un coco i intentes relaxar-te amb les onades del mar, però ja estàs despert,així que a les 6 ja estàs llevat..aprofites que la platja és desèrtica i vas a passejar, evidentment amb els perrits.
Neteges les habitacions, comparteixes amb els clients i els hi ensenyes l'oso perezoso que avui just està a davant la cuina mirant-te tot fumat o de sobte la parella de tucans que venen a xafardejar.Hem vist la gran tortuga baula ponent els ous a la platja de Gandoca,manades de pelicans pescant entre les onades, delfins jugant entre els coralls i una col•lecció de papallones precioses. Hem menjat peix i llagostes recent pescades per en Wilmer (el nostre company), hem vibrat mirant el barça al Maxi, a Manzanillo, hem ballat reggae en directe en algun bar de la zona, ens hem barallat amb les onades intentant sortir amb el banyador sencer i jugat amb el bodyboard, hem conegut la comunitat de catalans del poble, els mosquits ens han devorat i fins i tot hem disfrutat de la densa pluja tropical.
I així ha sigut el nostre dia a dia...disfrutant la natura amb estat pur, llegint molt i aprenent a disfrutar del relax. En fi..PURA VIDA!

Ultims dies a Colombia i entrada a Panamà

Fa molt de temps que no publico degut a falta de temps i internets extremadament lents. Però intentaré començar per on ho vaig deixar...

Finalment després de mil despedides a Villa de Leyva i Bogotà vàrem agafar forces i hem tornat a sortir a l'aventura, el viatge ha de continuar! De Bogotà vàrem anar a conèixer una mica el Eje cafetero, bé, vàrem parar a Salento, un poblet petit de clima suau des d'on es pot anar a visitar el Valle del Cocora. El Valle del Cocora és una vall plena de la palmera Palma de Cera del Quindio, arbre nacional de Colombia que creix fins a 60 mt. Nosaltres vàrem fer el recorregut ploguent i ple de fang, però va valer la pena igual!!! D'allà cap a Medellín, i vàrem anar a petar a un hostal gringo..i no ens hi varem sentir gaire bé així que una nit i cap a la costa caribe un altre cop!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquest cop a les Illes San Bernardo. Aigua cristal•lina, palmeres per tot arreu i una població molt autèntica. Vàrem acampar al mig del "poble" de Múcura i vàrem ser la distracció de tots els nens durant la nostra estància. A les 7 del mati ja esperaven a davant la tenda, esperant que la obríssim i després d'un somriure ens deien "vamos a pescar!!!", evidentment no vàrem pescar mai res. Vàrem riure molt, i vàrem aprendre molt sobre els diferents tipus de cocos. El que havia de ser uns dies de relax al caribe, es van transformar en una mena de "campaments per nens" i nosaltres els super monitors..jajaja

Vàrem passar nadal a Cartagena amb bons amics i el cap d'any a Taganga amb una
altres amics viatgers...festa boja al parc tayrona, organitzada pr francesos...en una platja magnífica i després de 3 hores en una "chiva" per poder arribar-hi. Un altre cop tristes despedides i finalment ens aventurem a CREUAR A PANAMA.

Després de mirar molts vols des de Cartagena a Panamà City o preguntar el tema veler de Cartagena a Colón (Panamà) i veient que els preus eren desorbitats,decidim aventurar-nos i acostar-nos el més a prop possible a la punta de Colómbia: Capurganá. Un poblet de pescadors que s'havia quedat sense electricitat des de Nadal i amb molt poca aigua. Ens va rebre amb una super inundació la primera nit. Nosaltres acampàvem en un allotjament al cantó del riu, i va ploure com mai havia vist ploure fins que el riu es va desbordar i amb ell la nostra tenda i totes les habitacions de l'hostal vàren quedar sota aigua. Per nosaltres, per sort, va ser una aventura més..però molta gent del poble va veure com els seus barcos s'enfonsaven sense arribar a temps a poder fer-hi res.


A Capurgana començava la tasca d'averiguar els vols amb avioneta desde Puerto Obaldia (Panamà) a Panamà City o bé un vaixell que passava per les illes San Blas. I bé, com sempre, ningú sabia res, s'havia d'anar al poble perdut de Puerto Obladia i tenir sort.
Així que agafem una llanxeta i anem cap a Puerto Obaldia. Va ser un trajecte de 50 min, que per mi varen ser eterns! Les onades eren gegants, la barca feia uns bots impressionants i jo ja em veia allà enmig d'aquell mar tan revoltat, bolcant la barca....una mala estona, la veritat. A partir d'aquell moment ja va quedar decidit que ni hablar d'anar amb llanxa 12 hores per arribar a terra panameña, tocava avioneta. Per sort el dia següent varem poder volar a Panama city!



Dades útils:
Bus Cartagena - Monteria: 3500cop/5hores
Monteria - Turbo:25000cop/5 hores
Dormir a Turbo: Hostal Florida (20000cop/pax en doble)
Llanxa Turbo-Capurgana: 49000 cop - 2hores
Llanxa Capurgana - Puerto Obaldia: 15000 a 20000/pax- 50min (segons la teva habilitat de negociar...)
Puerto Obaldia avioneta a Panamà city: 80 US$ (www.flyairpanama.com)

Villa de Leyva

>
Villa de Leyva es uno de esos lugares en que cuando llegas ya sabes que te vas a demorar. Algunos hablan de esos lugares cómo el "salsipuedes" y éste pueblito es uno de ellos.
Sus calles empedradas y sus edificios coloniales te transportan a un pueblo típico español, pero en COLOMBIA! Y toda la naturaleza que le rodea te hacen sentir que todavía quedan lugares en el mundo dónde uno puede conectarse con ella. Sentir la energía de su tierra, el poder de su agua limpia, el poder bañarte en ella e incluso en algunos lugares beberla es extraordinario.
A la hora de llegar nos encontramos con Juancho y nos consiguió trabajo al instante, justo en el momento adecuado en el lugar adecuado, otra de las "casualidades"de nuestro viaje. Y fue allí, trabajando de extra en la telenovela " La Pola", disfrazados de campesinos, soldados y españoles, dónde empezó nuestra historia de amor con la gente de Villa.
Arrendamos una pieza en una casita de campo y allí decidimos descansar en nuestro viaje, ese era el lugar. Nos levantábamos temprano, tomaba clases de yoga, kung fu, hacíamos severas excursiones con los parceros, tomábamos tinto y "aguardiente" entre otras cosas en la plaza y así hemos pasado más de 2 meses.



Hoy he vuelto a vivir uno de esos momentos tristes en la vida de un viajero: las despedidas. Hemos abandonado Villa, con mucha tristeza, pero es después de unas buenas rumbas justo en Luces. No podíamos tener mejor despedida chicos, muchísimas gracias..jejeje!Ustedes, parceros, pasaron a ser FAMILA, y a formar parte de nosotros. Gracias por todos los momentos vividos, gracias por todo lo que hemos aprendido de ustedes, gracias por abrirnos las puertas de su familia y gracias por querernos.."Ha sido una chimba" OS AMAMOS muchachos!
Pero les recuerdo que no es ADIOS, sino un HASTA LUEGO. Deseosos de poder volver a Villa prontito, y cumplir nuestros sueños...
Ahora toca continuar nuestro camino, conocer y absorber toda las experiencias y aprendizajes posibles que nos deparan en el viaje.

COLOMBIAAAAAAAAAAA!!!

Ja sé que fa temps que no escribim, però no hem tingut gaire temps..hem corregut molt i hem tingut visites..i ja us podeu imaginar la velocitat punta de l'internet...
La family va venir a visitar-nos, morts de por, perquè anaven a Colombia, un pais molt i molt perillós!!jajajajajaj!!!Espero que amb els 15 dies que van estar per quí ja s'enduguin una altre visió d'aquest meravellós país.
Bogotà és una de les capitals de sud amèrica on ens hem sentit més a gust, bueno, exactament a la zona de La Candelaria. És la part antiga de la ciutat, on hi han la majoria de monuments a veure i a on es respira un aire bohemi i de projecció artística bastant important. Llàstima que a la nit és una de les zones perilloses de la ciutat, però toca cuidar-se, i d'això ja n'hem après (oh no...)

Cartagena és la capital turística per excel.léncia de Colòmbia. De fet és l'únic destí turístic que s'atreveixen a vendre les agències de viatge a Europa. I ja es nota...tot és ben arreglat i bonic, fins i tot hi ha una zona que ens recorda a Platja d'Aro: tota una avinguda amb només restaurants, hotels i botigues per comprar, comprar, compraaaaaaaar!! Tot i això els voltants són preciosos, sobretot Playa Blanca. És ben bé la típica imatge que tens del caribe: sorra blanca, aigua ben blava i super super calentaaa. Tot i que durant el dia s'emplena de turistes, a partir de les 4 de la tarda quedes sol i pots disfrutar tranquil.lament de grans postes de sols i de sortides de sol...preciós.

Tot i que les millors platges que hem descobert (DE MOMENT), és el Parc Natural de Tayrona. La majoria de les platges no t'hi pots banyar per les corrents però són precioses...En una de les nostres caminates amb l'Aleix i la Laia ens vàrem trobar la serp més perillosa de Colòmbia!! Quedava just en un petit túnel i no hi havia manera de passar-hi..fins que va venir un local i ràpidament la va matar, perquè ens va dir que estava molt "brava" i que si haguèssim passat sense veure-la ja no ho podriem explicar!!!!!!!!!!aggggggggg!! I bueno ja us podeu imaginar la resta de l'excursió tots cagats i mirant a tot arreu en busca de serps..jajaja!! A part de el fang i els mosquits tot va anar perfecte!!

Seguint per la costa varem arribar a La Guajira...i ja sentim parlar amb un altre idioma. El Cabo de la Vela es un poblet que tan sols te un carrer just a davant del mar i ple de "barrakes" per poder posar-hi la hamaca o la carpa. I despres de tanta calor i mar decidim anar cap a la muntanya!!


Una de les millors experiències que hem viscut va ser anar a un poblet indígene a prop de Valledupar: Nabusimake. Fins feia poc era un dels llocs de la Sierra Nevada de Santa Marta que no s'hi tenia accés per culpa de la guerrila, però ara s'hi podia anar. Tot i això hi anàvem una mica amb respecte, perquè era un poble que no sortia a cap guia i la gent es havia dit que els indígines de la zona no eren gaire amigables. Però després vàrem descobrir que no els hi agraden els turistes però si la plata..com sempre! fins i tot a les comunitats més rurals tot és pot comprar amb plata. Vàrem voler entrar al Pueblito
( un petit poblet emmurallat al mig del poble on hi vivien només els alts càrrecs de la comunitat dels arhuacos). Ens van negar l'entrada el primer dia, pero el 2n dia ja havien parlat amb el cabildo i ens donaven permís, pero tan sols creuar el poble i sense dret de fer fotos. Algo era algo, era com si passegessis en un poblat de fa més de 500 anys i tothom anava desapereixent a mida que avançavem..

I després de passar 2 mesos sense parar i d'haver-nos despedit de la family i de l'aleix i la Laia ens hem quedat parats a Villa de Leyva. Un poblet a prop de Bogotà amb clima suau, paisatges preciosos i gent molt amigable. Un d'aquells llocs que quan hi arribes penses, " No estaria mal quedar-nos aquí per un temps.." i ja portem 1 mes..i sense gaire pressa per marxar. Fins i tot hem treballat e la telenovela més popular a Colombia: La Pola. De l'historia de com Colombia va aconseguir la independencia dels españols. I ens hem passat dies cridant: "A fuera los chapetones! Muerte a los chapetones!! (españoles)!!jajajajaj I vivim en una casa preciosa una mica a les afores, envoltat de verd i amb molt bona companyia. Passem els dies tranquils, traballant a la novel.la i en els dies lliures visitants tots els llocs preciosos dels voltants i fent excurcionetes per la muntanya. Tenim una nova familia i respirem de nou "el calor de un hogar" per un temps

Cap a la calor y a la selva!!

Després de tristes despedides al nostre poblet de Cabanoconde, decidim marxar cap a la costa. La Valentina i en Joaquin ens esperaven a Lima per anar cap a la selva, però com sempre ens passa...canvi de plans i cap a Máncora!! capital del surf de Perú. En realitat ens esperavem un poble estil LLoret de mar, però a Perú, però ens va sorprendre la tranquil.litat i el poc turisme que hi vàrem trobar (temporada baixa). I per fi ens vàrem banyar al mar, al mar, i ja anàvem amb xancletes, pantalons curts!!!!!i....vàrem menjar bon peix fresc, acabat de pescar, després de 4 mesos sense!
El nostre visat a Perú s'acabava i teníem que creuar a Equador, així que vàrem continuar per la costa i vàrem fer el nostre primer stop a la platja de Zorritos. Zorritos no era tan turísitic com Màncora, la platja una mica horrible, però estàvem completament sols i allà hi vàrem estar 3 nits. Tres dies de relax, fent foc i cuinant al mig de la platja . I continuem camí cap a Equador.Tots els viatgers, sobretot els artesans ens deien: Heu d'anar a Montañita, és brutal" i quan vàrem arribar vàrem descobrir que era el LLoret de Mar d'Equador...si, si. Montañita era un poble petit que viu exclusivament del turisme de surf i de festa. El clima no era sensacional, va ploure els dies i vàrem decidir marxar. Montañita no era el nostre lloc.
De camí cap a la selva peruana, vàrem fer un stop al poble de Vilcabamba. Vilcabamba va ser un d'aquells llocs que nonmés d'arribar ja sents la bona energia del lloc i sabíem que seria difícil marxar. Més tard vàrem descobrir que Vilcabamba es un dels pocs pobles del món famosos perquè els seus habitants viuen molts anys. La tranquil.litat del lloc, el clima suau, l'aigua cirstalina i els productes naturals deuen tenir algo a veure, no?? Fins i tot els gringos han montat allà un centre d'investigació per descobrir perquè la gent viu tant de temps... Sense gaires ganes d'abandonar aquest lloc remprenem el camí cap a la selva. Vàrem creuar la frontera per la Balsa, una frontera molt petita i fàcil de passar. La dona que controlava els passaports es va voler fer fotos amb nosalttres i el policia estava jugant a futbol i per segellar va venir corrents i va seguir jugant..jejejejeje!!!



Després de no sé quantes hores de bus arribem per fi a la selva amazónica peruana. La nostra primera parada va ser Tarapoto. Una gran ciutat plena de mototaxis, caótica i no gaire maca, la veritat. I després de comprar-nos les nostres respectives hamaques per poder viatjar amb vaixell anem cap a Yurimaguas a agafar el barco cap a Iquitos. Amb temps vàrem anar al vaixell i vàrem col.Vàren ser 3 dies de camí, passant moltíssima calor però vient paisatges preciosos i 2 meravelloses postes de sol i dofins rosats que ens acompanyaven. Lo trist va ser descobrir que el riu estava fet una merda, la gent no té consciencia i tirava tota la basura directe al mar. També les petites comunitats que vivien a la vora del riu ho tiraven tot..molt contaminat.
Tot i que Iquitos era una gran ciutat hi vàrem trobar ambient de poble. La gent treia les cadires al carrer per parar la fresca cada vespre. No vàrem fer cap tour a la selva, no entre dins el nostre pressupost però encara ens esperava Leticia, així que decidim agafar de nou un altre vaixell durant 3 dies navegant per l'amazones i arribar a Colombia.



Un cop fet tots els papeleos de fronteres anem cap a Tabatinga. Vàrem anar cap a les afores del poble, com en una zona de fabeles i allà ens vàrem instal.lar casa d'en Don Pancho. Don Pancho y la seva dona Doña Celina, ens van rebre amb una enorme abraçada i molta alegria. Don PAncho és un chaman molt conegut pels viatgers. Vàrem estar a casa seva una setmana. El seu jardí semblava la selva i allà passavem els dies llegint, parlant amb els seus familiars, fent tallers amb els nens...en una bombolla, on no podia entrar res relacionat amb la comoditat i consumisme del món capitalista. Tot era pur i sincer. Amb en Don Pancho vàrem fer dos rituals d'Ayahuasca. L'Ayahuasca és una infusió d'una liana i de varies plantes (segons el chaman o els usos que en vulgui fer) que prenen les comunitats indígenes des de fa molt de temps i que se li atorga propietats curatives, tan físiques com psicológiques. Actualment s'ha convertit també en un producte comercial pels gringos. A Iquitos o Cuzco t'ofereixen tours de ritual. Però és un ritual que s'ha de tractar amb molt de respecte, la planta és molt poderosa i nosaltres ho volíem fer amb algú que ens donés confiança. I totes les senyals ens van dur amb en Don Pancho. Després de purificar-nos una mica el cos i de no menjar després de les 12:00, a les 9 de la nit Don Pancho i la seva dona ens esperaven a la Maloka per començar el riutal. Una cop ho prens, comencen a xiular, i a fer percussions amb unes plantes i més tard comencen els cants i tot això et porta al mareig, al vomit i al viatge. Realment, tota una experiencia, recomenable a tothom.
I després de tanta purificació, ens trobem ara a la big city de Bogotà!! Però aixó ja us ho explicarem en els pròxims episodis.....

Treballant a Cabanoconde (Valle del Colca- Perú)

Ara acbem de tornar de fer una escapadeta a Cuzco, a veure la gran festa del sol "Inty Raimy".Inti Raymi (en quechua ‘fiesta del Sol’) era una atiga ceremonia religiosa andina en honor al Inti (déu del sol), i que es realitzava cada solstici d'hivern als Andes. En la representació hi intervenen mil.lers de persones vestits amb vestits tradicionals inques, i comença quan un rei inca (fictisi) invoca al Sol, travessen tota la plaça d'armes i arriben a les ruïnes de Sacshayhuamán. Allà es realitza el sacrifici d'una alpaca o llama i l'inca invoca el pare sol. Avui en día, s'ha convertit en un espectacle principalment turístic i comercial, perquè la representació principal només la poden veure bé, els pocs que han pogut pagar 90$ per seure, i tota la resta del poble es troba molt allunyat, amb baralles per poder veure alguna cosa i suportant el potent sol. Així que nosaltres vàrem durar poc, però vàrem disfrutar molt la festa de nit..jejej! i ja tornem de nou cap al nostre poblet!! Cabanoconde!!


Ja fa més d'un mes que estem treballant al poble de Cabanoconde. Al principi havíem de treballar al restaurant de l'Oasis, però encara no està fet...el ritme de Perú és lent, mooolt lent..Així que ens ofereixen portar un hostal. Entre tots dos fem les habitacions, anem a buscar gent, hem fet una carta de crêpes i "tortilla española", bar.....Només tenim 3 habitacions així que ho portem molt bé. De fet ens serveix com a experiència per a un futur poder tenir el nostre propi hostal!!jejejej!!!ojalà!!


Per la finestra de la cuina tan sols veus passar mules, cavalls, xais, gossos o turistes que acaben de fer la pujada infernal de l'oasis, però cap cotxe!
El poble és molt tranquil, però sempre tenen alguna festa religiosa que celebrar. Aleshores tots es vesteixen amb els seus millors vestits i beuen molt i molt d'alchohol. Viuen principalment del blat de moro. Casi tothom és propietari d'una "chacra", amb el seu blat, i treballen durant tot el dia (bueno només les hores de sol). Alguns pocs viuen del turisme, ja que és el poble clau per poder visitar el "Cañon de Colca" i veure els cóndors.
Nosaltres estem molt tranquils i feliços. Anem coneixent moltíssima gent de tot arreu, juguem amb els nens del poble i fins i tot tenim un gos!! La Yena, jejeje!!perquè és igual que una Yena! No era la nostre intenció, però li hem donat una mica de carinyu i ja no s'ha separat del nostre cantó. Ja veurem què passa quan marxem...
Ens quedarem al poble fins a les seves festes, cap al 18 de Juliol, perquè ens han dit que són les fetes més importants de tota l a regió, fins i tot vindràn toreros españols...(horrible!).
I després anem cap el mar, el mar, el mar!! i la calor!!! si, si , ara sí que ho necessitem!! No sabem encara si passarem per la selva de Perú o a través d'Ecuador..hem de veure el temps que ens queda i les distàncies, ja que a final d'agost ens trobem amb la family a Colòmbia!!!!
Fins aleshores, us enviem mil petons a tots i sobretot, no patiu per res, estem més que feliços i disfrutant i aprenent molt!!!

Entrada a Perú!!!!

La nostra entrada a Perú l'hem fet per Arequipa.. Una de les ciutats més importants de Perú, amb un clima bastant càlid, no tant turístic i a on ja es veu més diners..El més preciós és els seus voltants. Nosaltres vàrem anar al Canyon de Colca, diuen que és el canyó més profund del món, més que el de Colorado. Vàrem caminar també unes 8 hores el primer dia des de dalt de tot fins a baix de tot a l'oasis!!Un lloc preciós, al costat del riu, amb piscina i un microclima suau..i que casualment tornarem en pocs dies per a treballar-hi durant 1 mes. Sense electricitat, sense aigua calenta...i incomunicats! Però ens encanta!! MENOS ES MAS!
Com que teniem un mes per tornar al Oasis decidim anar a conèixer Cuzco i como no, el Machu Pichu (montanya sagrada). Com més t'endinses a Perú, més sents a parlar d'energia que desprén la terra i mil.lers d'històries i de casualitats que no són casualitats..una història!
Tothom ens havia parlat molt bé de Cuzco, ens deien que ens costaria molt sortir, però per nosaltres no ha estat així. Cuzco és una ciutat preciosa, que conserva molt de patrimoni inca i una vella història. Avui en dia s'ha convertit en un lloc, per nosaltres, massa turístic..ara tenim ganes de més tranquil.litat..Però evidentment no deixeu d'anar-hi!!! cuzco, tambe ha sigut per nosaltres una ciutat plena de casualitats. passejant pel carrer ens hem trobat vells companys de viatge, coneguts de girona.... a casa en guillem a calca, el valle sagrado, hi varem passar 4 nits. molt relaxats i amb converses molt interessants. Allà vare conèixer el seu pare, amb qui mes tard aniriem a la selva. madre selva. en un projecte d'eco aldea molt interessant que està realitzant allà.
pero el mes important que es ve a fer a cuzco, es el punt de partida cap al machu pichu. despres d'haver parlat amb 500000 viatgers per averiguar la millor manera d'anar-hi i la mes barata, es clar, varem optar per anar caminant des de santa maria- santa teresa..creuar el riu amb una especie de tirolina, caminar 4 hores al canto de la via del tren i ........
arribada a aguas calientes, per tan sols 25 sols11 varem acampar just a baix el machu pichu, en un lloc precios, i l'endema a les 4 del mati començavem l'ascens a la muntanya sagrada, acompanyats de la nostra llanterna i moltes mes llanternes que tambe volien ser dels primers en arribar-hi. una pujadeta per escales interminables durant una hora i.....JA HI SOM!!!!!
a l'hora d'entrar hi havia molta boira, plovia una mica i ens varem congelar de fred, pero al cap d'una estona va començar a sortir el sol i a poc a poc es va anar destepant e varem poder tenir una bellíssima vista del machu micphu des del waina pichu. fabolús!!!!.
Després varem tornar pel mateix camí i cap a madre selva. 5 nits al mig de la selva, sense llum, ni electricitat, i sobretot...molt silenci,un lloc ideal per reflexionar i aprendre moltíssimes coses de mà del nostre amfitrio albert.

pero bé, era hora de tornar cap a cuzco perque en pocs dies ja comencem a treballar a l'oasis. així que, passarem una mica més d'un mes treballant una mica, fent una parada en el nostre cami, per no gastar gaire i guanyar una mica..i tenir una mica de rutina, quina por!!!!