Potosí

Després de 6 hores en bus per fer 216 km, arribem a Potosí, diuen que és la ciutat més alta del món, a més de 4000m d'altura. Una mica trastocats per l'altura no visitem gaire res el primer dia, ens notem molt cansats i amb mal de cap. Qualsevol esforç ens suposa el doble aquí!! La única solució es reposar, menjar sucre i mastegar fulla de coca..<
L'endemà anem a vistar el museu de la Casa de La Moneda on ens vàrem ensenyar com es feien le làmines de plata amb màquines importades d'Espanya: 3 mecanismes enormes estirats per 4 mules cada un, els quals feien que al girar amb un moviment d'engranatges convertíssin els lingots de plata en fines làmines per a fer les monedes. Tota aquesta plata la treien,evidentment, del Cerro Rico. Explica la llegenda que l'inca Huayna Cápac va anar al Cerro Rico i quan va intentar agafar plata de dins, les parets vàren ressonar i va cridar que aquell tresor no era per a ells, l'estava reservant per els que venien de més lluny....us imagineu per a qui?? els espanyolitos! Potosí es va convertir en una de ls ciutats més riques del món. Es diu que amb tot la plata que es va extreure es podria haver construït un pont de Potosí a Espanya tot de plata i un altre amb tots els cadàvers dels miners.
" En Potosí la plata levantó templos y palacios, monasterios y garitos, ofrecó motivo a la tragedia y a la fiesta, derramó sangre y vino, encendió la codicia y desató el despilfarro y la aventura" Eduardo Galeano

Com que teníem ganes de banyar-nos vàrem anar al "Ojo del Inca", un petit llac d'aigües termals a 30 graus i a 4000m, rodejats d'un paisatge impressionant i precioses muntanyes!!

El dia següent tocava la típica excursió a les Mines de Potosí. Ens fan disfrassar de miners i anar a comprar regals per "nuestros amigos los mineros". Els regals consistien en bosses plenes de fulla de coca, refrescs i DINAMITA!!Si, si, tú podies anar una botiga i comprar dinamita tranquil.lament...
Entrem en una de les antigues mines de l'estat de Bolivia al Cerro Rico. Actualment hi treballen miners organitzats en cooperatives, que per l'únic que la fan servir es per poder tenir permís per entrar al Cerro..Al endinsar-te a la mina t'agafa una mica de claustofòbia i sembla que et falti l'are, pequè a part de la foscor i dels passadissos baixos, hi ha moltíssma pols. A més a més, a l'entrar et diuen que el cable que tindràs tota l'estona a sobre el cap no el pots tocar perquè és una línea d'alta tensó i et moriries a l'instant!!!ahhh!! Així que durant quasi les 2 hores que estàs sota la mina has d'anar vigilant de no tocar el putu cable! Les explicacions del nostre guia deixaven molt que desitjar i els miners que anavem trobant per la mina estàven treballat, així que molta informació tampoc vàrem poder treure, però l'experiència val la pena.
Actualment encara es treballa a la mina 24 hores, per torns i es guanya el que es pot arriba a vendre...les conseqüencies de treballar de miner no són poques: sordesa, explosions de gas, enderrocs.....així que qui pot, només ho fa ocasionalment.