Com que per mala sort no vàrem poder aribar a Iruya, ja que la carretera per arribar-hi havia quedat inundada...decidim creuar la frontera cap a Bolivia!!
De la terminal de La Quiaca, anem amb les maletes caminant fins arribar a la frontera de Bolivia a Villazón. Com totes les fronteres, plena de gent malhumorada i organització desastrossa. El poble de Villazón no tenia absolutamet res, un poble lleig i de gent no gaire agradable. Per sort vàrem poder comprar els bitllets per anar a Uyuni la mateixa tarda. (Segons a quin poli li preguntaves quedàven bitllets o no...). No podíem marxar en bus perquè els xòfers estaven de vaga perquè havia sortit una llei que no podien conduir beguts!!!!mare meva!!!
El tren va arribar amb 4 hores de retard degut a desprendiments de terra i varem arribar al destí tabé 4 hores més tard perquè va descarrilar a mig viatge...Però el tren estava molt bé, amb WC nets i podies dormir tranquil.lament.
A les 09:30 arribem a l'estació de tren d'Uyuni. Un piló de gent et ve a oferir el tour del salar per 3 o 1 dia, i tots amb preus discutibles però estem massa cansats per regatejar i per anar a fe un tour. Així que anem apillar hostal i aprofitem el dis per vistar el mercat d'Uyuni, comprar ulleres de sol i menjar en el "Comedor" del mercat central. A la tarda ja teníem el el tour organitzat per l'endemà per només 10 euros.
A les 09:30 arribem a l'estació de tren d'Uyuni. Un piló de gent et ve a oferir el tour del salar per 3 o 1 dia, i tots amb preus discutibles però estem massa cansats per regatejar i per anar a fe un tour. Així que anem apillar hostal i aprofitem el dis per vistar el mercat d'Uyuni, comprar ulleres de sol i menjar en el "Comedor" del mercat central. A la tarda ja teníem el el tour organitzat per l'endemà per només 10 euros.
L'endemà a es 11 del matí sortim cap al salar en un 4x4 per 6 persones. El xófer, en Jaime, ens infora que finament serem 8 persones i que 3 de nosatres hauríem d'anar a dalt el 4x4....CAP PROBLEMA!!VOLUNTARIS!!!!
1a parada el cementiri de trens. Trens que havíen sigut de l'estat però que feia molts anys que havíe quedat inutilitzats, com podeu veure..
2a parada: COLCHANI.
És l'unic poble del país que té dret d'explotació sobre el salar d'Uyuni. El seu únic ingrés és l'explotació de la sal i fins i tot els nens es veuen obligats a treballar, perquè tan sols treuen 50Bv per cada 10 kg de sal! Així que també s'ha dedicat a vendre artesanies als turistes.El Salar d'Uyuni f uns 12.000km2 i é un imnes oceà de sal. Com que hi havien hagut pluges el salar estava una mica inundat i et cobria tot el peu d'aigua salada ben calenta perquè el sol apretava fort! El cel es confonia amb el salar i semblava que no tingués fi. Un paisatge fantàstic!! També podies veure agunes persones treballat recollint sal, apil.lant la sal en piràmides i un camió recollint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada