Sucre

Sucre, ciutat de nom dolç i bressol de la independència Boliviana. Capital de Bolivia, però més petita que La Paz ens permet visitar-la a partir de la seva plaça central envoltada de palmeres i de façanes blanques. Es respira un ambient juvenil, ja que s'hi troben les universitats més importats del país.
Ens allotjem a casa la Roberta, una noia brasilera que ens ha acollit a casa seva amb els braços oberts i donant-nos tota la llibertat!
Celebrem l'aniversari d'en Mario, un noi alemany conegut a Potosí, a la plaça Bolívar a on s'hi troba una rèplica (mini) de la Tour Eiffel. Ho celebrem amb una ampolla de vi, una papaya, raïm, formatge i olives (gran combinació).
Sucre ens atrapa durant 4 dies on no podem deixar de visitar diàriament el seu fantàstic mercat. Caseritas venent juguitos de fruta (0,30€), gelatines de colors, verdures, pastissos de chantilly gegants a 2€, fruites de tot tipus, espècies i olors, i els millors plats del mercat cuinats per la millor cuinera: Doña Valentina (la cocinera de las cocineras). "El gringuito tiene hambre, Doña Valentina!!!" La técnica és cridar, sinò no menges.
Ciutat universitària, ciutat de diversió, tot i que la majoriade bars estàven destinats als gringuitos...Berlín, Amsterdam, Firenze...Encara que els bolivians no perden el temps, a les 9 del vespre "todo el mundo va tomado", i quan diem todo el mundo, vol dir TODO EL MUNDO. Fins i tot les cholitas!
Sucre també et dóna oportunitats per sortir de la ciutat i descobrir la part més tradicional: les teixidores, el camí pre-hispànic, per on les antigues civilitzacions portaven les seves mercaderies, escoltar contes i vells mites sobre follets, fantasmes i bruixes. Encara que nosaltres no ho vàrem poder fer degut als preus massa turístics directament en dollars.
Així que, després de 4 dies ens decidim anar a La Paz a descobrir la gran ciutat i a retrobar-nos amb el doctorsito Albert. (ONG ULLS DEL MÓN).