Cap a la calor y a la selva!!

Després de tristes despedides al nostre poblet de Cabanoconde, decidim marxar cap a la costa. La Valentina i en Joaquin ens esperaven a Lima per anar cap a la selva, però com sempre ens passa...canvi de plans i cap a Máncora!! capital del surf de Perú. En realitat ens esperavem un poble estil LLoret de mar, però a Perú, però ens va sorprendre la tranquil.litat i el poc turisme que hi vàrem trobar (temporada baixa). I per fi ens vàrem banyar al mar, al mar, i ja anàvem amb xancletes, pantalons curts!!!!!i....vàrem menjar bon peix fresc, acabat de pescar, després de 4 mesos sense!
El nostre visat a Perú s'acabava i teníem que creuar a Equador, així que vàrem continuar per la costa i vàrem fer el nostre primer stop a la platja de Zorritos. Zorritos no era tan turísitic com Màncora, la platja una mica horrible, però estàvem completament sols i allà hi vàrem estar 3 nits. Tres dies de relax, fent foc i cuinant al mig de la platja . I continuem camí cap a Equador.Tots els viatgers, sobretot els artesans ens deien: Heu d'anar a Montañita, és brutal" i quan vàrem arribar vàrem descobrir que era el LLoret de Mar d'Equador...si, si. Montañita era un poble petit que viu exclusivament del turisme de surf i de festa. El clima no era sensacional, va ploure els dies i vàrem decidir marxar. Montañita no era el nostre lloc.
De camí cap a la selva peruana, vàrem fer un stop al poble de Vilcabamba. Vilcabamba va ser un d'aquells llocs que nonmés d'arribar ja sents la bona energia del lloc i sabíem que seria difícil marxar. Més tard vàrem descobrir que Vilcabamba es un dels pocs pobles del món famosos perquè els seus habitants viuen molts anys. La tranquil.litat del lloc, el clima suau, l'aigua cirstalina i els productes naturals deuen tenir algo a veure, no?? Fins i tot els gringos han montat allà un centre d'investigació per descobrir perquè la gent viu tant de temps... Sense gaires ganes d'abandonar aquest lloc remprenem el camí cap a la selva. Vàrem creuar la frontera per la Balsa, una frontera molt petita i fàcil de passar. La dona que controlava els passaports es va voler fer fotos amb nosalttres i el policia estava jugant a futbol i per segellar va venir corrents i va seguir jugant..jejejejeje!!!



Després de no sé quantes hores de bus arribem per fi a la selva amazónica peruana. La nostra primera parada va ser Tarapoto. Una gran ciutat plena de mototaxis, caótica i no gaire maca, la veritat. I després de comprar-nos les nostres respectives hamaques per poder viatjar amb vaixell anem cap a Yurimaguas a agafar el barco cap a Iquitos. Amb temps vàrem anar al vaixell i vàrem col.Vàren ser 3 dies de camí, passant moltíssima calor però vient paisatges preciosos i 2 meravelloses postes de sol i dofins rosats que ens acompanyaven. Lo trist va ser descobrir que el riu estava fet una merda, la gent no té consciencia i tirava tota la basura directe al mar. També les petites comunitats que vivien a la vora del riu ho tiraven tot..molt contaminat.
Tot i que Iquitos era una gran ciutat hi vàrem trobar ambient de poble. La gent treia les cadires al carrer per parar la fresca cada vespre. No vàrem fer cap tour a la selva, no entre dins el nostre pressupost però encara ens esperava Leticia, així que decidim agafar de nou un altre vaixell durant 3 dies navegant per l'amazones i arribar a Colombia.



Un cop fet tots els papeleos de fronteres anem cap a Tabatinga. Vàrem anar cap a les afores del poble, com en una zona de fabeles i allà ens vàrem instal.lar casa d'en Don Pancho. Don Pancho y la seva dona Doña Celina, ens van rebre amb una enorme abraçada i molta alegria. Don PAncho és un chaman molt conegut pels viatgers. Vàrem estar a casa seva una setmana. El seu jardí semblava la selva i allà passavem els dies llegint, parlant amb els seus familiars, fent tallers amb els nens...en una bombolla, on no podia entrar res relacionat amb la comoditat i consumisme del món capitalista. Tot era pur i sincer. Amb en Don Pancho vàrem fer dos rituals d'Ayahuasca. L'Ayahuasca és una infusió d'una liana i de varies plantes (segons el chaman o els usos que en vulgui fer) que prenen les comunitats indígenes des de fa molt de temps i que se li atorga propietats curatives, tan físiques com psicológiques. Actualment s'ha convertit també en un producte comercial pels gringos. A Iquitos o Cuzco t'ofereixen tours de ritual. Però és un ritual que s'ha de tractar amb molt de respecte, la planta és molt poderosa i nosaltres ho volíem fer amb algú que ens donés confiança. I totes les senyals ens van dur amb en Don Pancho. Després de purificar-nos una mica el cos i de no menjar després de les 12:00, a les 9 de la nit Don Pancho i la seva dona ens esperaven a la Maloka per començar el riutal. Una cop ho prens, comencen a xiular, i a fer percussions amb unes plantes i més tard comencen els cants i tot això et porta al mareig, al vomit i al viatge. Realment, tota una experiencia, recomenable a tothom.
I després de tanta purificació, ens trobem ara a la big city de Bogotà!! Però aixó ja us ho explicarem en els pròxims episodis.....

Treballant a Cabanoconde (Valle del Colca- Perú)

Ara acbem de tornar de fer una escapadeta a Cuzco, a veure la gran festa del sol "Inty Raimy".Inti Raymi (en quechua ‘fiesta del Sol’) era una atiga ceremonia religiosa andina en honor al Inti (déu del sol), i que es realitzava cada solstici d'hivern als Andes. En la representació hi intervenen mil.lers de persones vestits amb vestits tradicionals inques, i comença quan un rei inca (fictisi) invoca al Sol, travessen tota la plaça d'armes i arriben a les ruïnes de Sacshayhuamán. Allà es realitza el sacrifici d'una alpaca o llama i l'inca invoca el pare sol. Avui en día, s'ha convertit en un espectacle principalment turístic i comercial, perquè la representació principal només la poden veure bé, els pocs que han pogut pagar 90$ per seure, i tota la resta del poble es troba molt allunyat, amb baralles per poder veure alguna cosa i suportant el potent sol. Així que nosaltres vàrem durar poc, però vàrem disfrutar molt la festa de nit..jejej! i ja tornem de nou cap al nostre poblet!! Cabanoconde!!


Ja fa més d'un mes que estem treballant al poble de Cabanoconde. Al principi havíem de treballar al restaurant de l'Oasis, però encara no està fet...el ritme de Perú és lent, mooolt lent..Així que ens ofereixen portar un hostal. Entre tots dos fem les habitacions, anem a buscar gent, hem fet una carta de crêpes i "tortilla española", bar.....Només tenim 3 habitacions així que ho portem molt bé. De fet ens serveix com a experiència per a un futur poder tenir el nostre propi hostal!!jejejej!!!ojalà!!


Per la finestra de la cuina tan sols veus passar mules, cavalls, xais, gossos o turistes que acaben de fer la pujada infernal de l'oasis, però cap cotxe!
El poble és molt tranquil, però sempre tenen alguna festa religiosa que celebrar. Aleshores tots es vesteixen amb els seus millors vestits i beuen molt i molt d'alchohol. Viuen principalment del blat de moro. Casi tothom és propietari d'una "chacra", amb el seu blat, i treballen durant tot el dia (bueno només les hores de sol). Alguns pocs viuen del turisme, ja que és el poble clau per poder visitar el "Cañon de Colca" i veure els cóndors.
Nosaltres estem molt tranquils i feliços. Anem coneixent moltíssima gent de tot arreu, juguem amb els nens del poble i fins i tot tenim un gos!! La Yena, jejeje!!perquè és igual que una Yena! No era la nostre intenció, però li hem donat una mica de carinyu i ja no s'ha separat del nostre cantó. Ja veurem què passa quan marxem...
Ens quedarem al poble fins a les seves festes, cap al 18 de Juliol, perquè ens han dit que són les fetes més importants de tota l a regió, fins i tot vindràn toreros españols...(horrible!).
I després anem cap el mar, el mar, el mar!! i la calor!!! si, si , ara sí que ho necessitem!! No sabem encara si passarem per la selva de Perú o a través d'Ecuador..hem de veure el temps que ens queda i les distàncies, ja que a final d'agost ens trobem amb la family a Colòmbia!!!!
Fins aleshores, us enviem mil petons a tots i sobretot, no patiu per res, estem més que feliços i disfrutant i aprenent molt!!!

Entrada a Perú!!!!

La nostra entrada a Perú l'hem fet per Arequipa.. Una de les ciutats més importants de Perú, amb un clima bastant càlid, no tant turístic i a on ja es veu més diners..El més preciós és els seus voltants. Nosaltres vàrem anar al Canyon de Colca, diuen que és el canyó més profund del món, més que el de Colorado. Vàrem caminar també unes 8 hores el primer dia des de dalt de tot fins a baix de tot a l'oasis!!Un lloc preciós, al costat del riu, amb piscina i un microclima suau..i que casualment tornarem en pocs dies per a treballar-hi durant 1 mes. Sense electricitat, sense aigua calenta...i incomunicats! Però ens encanta!! MENOS ES MAS!
Com que teniem un mes per tornar al Oasis decidim anar a conèixer Cuzco i como no, el Machu Pichu (montanya sagrada). Com més t'endinses a Perú, més sents a parlar d'energia que desprén la terra i mil.lers d'històries i de casualitats que no són casualitats..una història!
Tothom ens havia parlat molt bé de Cuzco, ens deien que ens costaria molt sortir, però per nosaltres no ha estat així. Cuzco és una ciutat preciosa, que conserva molt de patrimoni inca i una vella història. Avui en dia s'ha convertit en un lloc, per nosaltres, massa turístic..ara tenim ganes de més tranquil.litat..Però evidentment no deixeu d'anar-hi!!! cuzco, tambe ha sigut per nosaltres una ciutat plena de casualitats. passejant pel carrer ens hem trobat vells companys de viatge, coneguts de girona.... a casa en guillem a calca, el valle sagrado, hi varem passar 4 nits. molt relaxats i amb converses molt interessants. Allà vare conèixer el seu pare, amb qui mes tard aniriem a la selva. madre selva. en un projecte d'eco aldea molt interessant que està realitzant allà.
pero el mes important que es ve a fer a cuzco, es el punt de partida cap al machu pichu. despres d'haver parlat amb 500000 viatgers per averiguar la millor manera d'anar-hi i la mes barata, es clar, varem optar per anar caminant des de santa maria- santa teresa..creuar el riu amb una especie de tirolina, caminar 4 hores al canto de la via del tren i ........
arribada a aguas calientes, per tan sols 25 sols11 varem acampar just a baix el machu pichu, en un lloc precios, i l'endema a les 4 del mati començavem l'ascens a la muntanya sagrada, acompanyats de la nostra llanterna i moltes mes llanternes que tambe volien ser dels primers en arribar-hi. una pujadeta per escales interminables durant una hora i.....JA HI SOM!!!!!
a l'hora d'entrar hi havia molta boira, plovia una mica i ens varem congelar de fred, pero al cap d'una estona va començar a sortir el sol i a poc a poc es va anar destepant e varem poder tenir una bellíssima vista del machu micphu des del waina pichu. fabolús!!!!.
Després varem tornar pel mateix camí i cap a madre selva. 5 nits al mig de la selva, sense llum, ni electricitat, i sobretot...molt silenci,un lloc ideal per reflexionar i aprendre moltíssimes coses de mà del nostre amfitrio albert.

pero bé, era hora de tornar cap a cuzco perque en pocs dies ja comencem a treballar a l'oasis. així que, passarem una mica més d'un mes treballant una mica, fent una parada en el nostre cami, per no gastar gaire i guanyar una mica..i tenir una mica de rutina, quina por!!!!

Trekking de 4 dies pel Camino del Choro, relax a Sorata i Isla del Sol...i fins aviat Bolivia!!!

Ja fa molt temps que no escribim al blog...massa lentitud en aquests països... Ara mateix som de nou a Cuzco Perú) però abans ja hem passat per molts altres llocs preciosos!!!
Després del lloc tan turístic com Rurrenabaque, i aprofitant la tornada d'en Leandro, vàrem decidir anar a fer una excurcioneta pel camino del Choro. Carregats amb les tendes i menjar per 4 dies comencem l'aventura a 5300m d'altura i comencem a baixar fins a 2000m. Els paisatges eren al.lucinants, alguns semblants als poblats de la fundació Dharma de Lost..., molt silenci, cuinant amb foc cada nit i moltes hores caminant..Però senyors, ara ja estem en super forma!!!!

Després del nostre super esforç, necessitàvem un "break",teníem ganes de tranquil.litat i vàrem anar cap a Sorata. Un poblet molt petit, que per casualitat celebraven la seva festa major just el dia que vàrem arribar..Ens vàrem instal.lar a l'hostal Reggae, amb molt bona companyia! Érem tots una família!!!menjàvem junts, feiem excurcions i ens cuidàvem molt!!! Envoltats de 3 gossets, 2 gatets i 2 monos!!! Us imagineu com de feliç estava jo, no??!!jejejejejeje!!!
L'únic inconvenient van ser les puces, i el meu mal de panxa..però en un moment o altre s'ha de passar per aixó viatjant, no? I bueno, com sempre passa, hi vàrem anar per 2 nits i al final ens hi vàrem quedar 5!!!jejejeje

Després de tornar a La Paz, per agafar els nostres trastets i despedir-nos de l'adorable Albert continuem el nostre camí cap a Copacabana (Bolivia). Copacabana no és gaire bonic, un poble turístic amb gent no gaire amable, peró des d'allà agafes un barca i et porta a la meravellosa isla del Sol. Després de tants de dies sense veure el mar, veure l'inmens llac Titicaca ens va fer recordar el nostre estimat Mediterrani...
Vàrem estar a un petit hospedatge d'una petita comunitat molt adorable i el preu no era fixat, tú pagaves el que creies convenient..NO passa a gaires llocs això, eh? Després d'una nit màgica amb companyia d'una bruixa i un chamàn, a la llum de les espelmes i de la lluna..ens havíem de quedar més dies!!!!!!! El dia següent ja estàvem esperant a primera hora a la platja els pescadors per comprar truita o pejerey!! i per esmorzar...truita fregida!!mmmm...feia molt de temps que no menjàvem peix... Diuen que al Llac Titicaca serà el nou pol d'energia del món properament. Hi han teories que existeix un poblat a sota el llac on hi viuen els savis...i moltíssimes històries més..Nosaltres per poc que sigui, ja vàrem notar una part d'aquesta energia! Una bona despedida de Bolivia!

Rurrenabaque - la selva i pampa boliviana

Després de 18 hores de bus amb un seient horrible, una carretera estreta i perillosa, finestres sense poder tancar i grans precipicis.....arribem a les 7:00 del matí a Rurrenabaqe. A la Terminal ja ens esperen moltes persones per oferir-nos tours i allotjaments, però després de la ruta amb bus, no tenim ganes de res. Ens ho prenem amb calma i investiguem les companyies i els allotjaments fins que trobem els més adients per nosaltres. Tot i que no volíem agafar cap tour, finalment paguem un tour a Las Pampas de 4 dies. El Tour va resultar ser molt i molt turístic i ple d'israelians amb poc respecte a la natura..però per la quantitat d'animals que vàrem arribar a veure ja va valdre la pena.












El primer dia vàrem passejar amb canoa fns arribar al campament. Durant el trajecte ja vàrem veure cobayas, monos, cocodrils i mils d'ocells. És preciós poder veure aquests animals en la seva pròpia naturalesa i salvatges..!!!
Una de les activitats va ser anar a "en busca de la anaconda"...el resultat va ser caminar durat 2 hores per una pampa, ple de fang i aigua i sense trobar la ANACONDA..obvio!!! Però la recompensa va ser el poder anar a nadar amb dofins!! S'acostaven una mica, però com que eren salvatges no podies arribar a tocar-los (jo estava una mica cagada!!!). Són iguals que els dofins de mar però amb el morro més punxegut, de color més rosat i amb l'aleta més baixa. Les postes de sol, eren brutals!
La nostra recomanació és no agafar cap tour d'aqests i arribar-se aun poble(Sta.Rosa) més enllà de Rurrenabaque i allà buscar alguna cosa més autèntica...el nostre tour semblava unes colònies d'estiu de quan tens 15 anys!!jejejeje!! Tot i això, va ser una gran experiència!!!!!!!

Coroico

La primera sortida des de La Paz és a Coroico, amb la companyia de l'Albert, el nostre caserito.
Agafem el minibús a Villa Fátima i al cap de 3 hores arribem a Coroico (1700m), després d'haver passat desnivells de 3.700m a 5000m d'alçada. El paisatge ha canviat per palmeres, rius i el verd de les muntanyes i sol i caloreta.
La nostra intenció era anar de càmping, però què millor que acampar en un camp de futbol de gratis!!
La vida a Coroico corre al voltant de la plaça central on dia i nit està ple de gent.
Vàrem dormir tota la nit acompanyats d'una gran festa de cumbia que semblava que estigués a dins la tenda. ¡Que no falte el alchohol!
L'endemà al matí vàrem fer el nostre propi "tour" a les 3 cascades: La Primera, la Segunda y la Tercera (molt currat els noms). La calor ens va acompanyar tota la ruta, però per sort vàrem poder remullar-nos en algunes de les cascades.Una excurció que costava uns 180Bv, nosaltres la vàrem fer per 15Bv. Molts cops has de fer-te tú mateix els tours..
De camí de tornada vam passar per un poblet dedicat al cultiu i secat de fulles de coca. D'arribada a Coroico,tan sols queda temps per comprar el bitllet i tornar cap a La Paz de nou.

La Paz

La Paz, big city, està a 3600m d'altura, bueno, el centre de la ciutat, ja que el sud de la ciutat(la zona rica) està a uns 3200m i el Alto (la zona més pobre) puja fins els 4200m. L'oxígen es paga....És la ciutat més cosmopolita de Bolivia, hi conviuen grans edificis amb petites casetes de fang, cholitas vestides típicament amb les jovenetes que somien amb els pantalons estrets dels aparadors de la zona sud, supermercats amb petits quioscs i mercats....
Els primers dies van ser durs pel que fa al nostre físic. L'altura es nota i MOLT!Les pujades es fan eternes, qualsevol esforç suposa el doble, falta oxígen!! Quan et serveixes una cervesa l'espuma queda molt i molt espessa, com si la poguessis mastegar i quan no te n'adones ja t'ha pujat al cap.
La nostra gran sort ha sigut poder allotjar-nos a casa l'Albert, en una preciosa habitació amb llit de matrimoni en un 14è pis al barri de Sopocachi, el barri a on hi ha tota la moguda nocturna. Milers de gràcies Stern!!!!!!!!!!
Així que passem els dies passejant pels milers de mercats de la Paz, dividits per gremis. Hi ha un carrer dedicat a les bruixes, amb molts de remeis per qualsevol cosa, talismans, fetus de llama utilitzats per fer rituals..
Però el mercat més gran és el diumenge o dijous a l'Alto,es ENORME!!!Tot el que et puguis imaginar ho pots trobar a aquest mercat:tatoos, fruites i verdures, roba de l'armada, roba de 2a mà, instruments musicals, utencilis de cuina......Però has d'anar molt de compte perquè és una de les zones més perilloses de La Paz. Nosaltres ja ens vàrem endur un petit regalet: una super estripada al nou bolso, però per sort no ens vàren robar res!!uff!!prueba superada!!

L'Albert ha sigut el nostre mestre en la vida nocturna paceña. Cada nit tens locals oberts i de tot tipus, i per sort, tots molt a prop de casa..jejeje!! Hem passat d'escoltar un concert de versions de Led Zeppelin, a un de reggae, a ballar percussió del nord yungas..i encara ens queda anar a ballar cumbia al Mama Diablo, Malegria..

Hem conegut gent fantàstica i hem retrobat amics de viatge. Un bon lloc per fer una parada en el nostre camí.



I hi estem tant a gust, que casi portem 1 mes instal.lats....fent petites excurcions, es clar: Coroico, Rurrenabaque, Las Agujas..(de moment)