Entrada a Perú!!!!

La nostra entrada a Perú l'hem fet per Arequipa.. Una de les ciutats més importants de Perú, amb un clima bastant càlid, no tant turístic i a on ja es veu més diners..El més preciós és els seus voltants. Nosaltres vàrem anar al Canyon de Colca, diuen que és el canyó més profund del món, més que el de Colorado. Vàrem caminar també unes 8 hores el primer dia des de dalt de tot fins a baix de tot a l'oasis!!Un lloc preciós, al costat del riu, amb piscina i un microclima suau..i que casualment tornarem en pocs dies per a treballar-hi durant 1 mes. Sense electricitat, sense aigua calenta...i incomunicats! Però ens encanta!! MENOS ES MAS!
Com que teniem un mes per tornar al Oasis decidim anar a conèixer Cuzco i como no, el Machu Pichu (montanya sagrada). Com més t'endinses a Perú, més sents a parlar d'energia que desprén la terra i mil.lers d'històries i de casualitats que no són casualitats..una història!
Tothom ens havia parlat molt bé de Cuzco, ens deien que ens costaria molt sortir, però per nosaltres no ha estat així. Cuzco és una ciutat preciosa, que conserva molt de patrimoni inca i una vella història. Avui en dia s'ha convertit en un lloc, per nosaltres, massa turístic..ara tenim ganes de més tranquil.litat..Però evidentment no deixeu d'anar-hi!!! cuzco, tambe ha sigut per nosaltres una ciutat plena de casualitats. passejant pel carrer ens hem trobat vells companys de viatge, coneguts de girona.... a casa en guillem a calca, el valle sagrado, hi varem passar 4 nits. molt relaxats i amb converses molt interessants. Allà vare conèixer el seu pare, amb qui mes tard aniriem a la selva. madre selva. en un projecte d'eco aldea molt interessant que està realitzant allà.
pero el mes important que es ve a fer a cuzco, es el punt de partida cap al machu pichu. despres d'haver parlat amb 500000 viatgers per averiguar la millor manera d'anar-hi i la mes barata, es clar, varem optar per anar caminant des de santa maria- santa teresa..creuar el riu amb una especie de tirolina, caminar 4 hores al canto de la via del tren i ........
arribada a aguas calientes, per tan sols 25 sols11 varem acampar just a baix el machu pichu, en un lloc precios, i l'endema a les 4 del mati començavem l'ascens a la muntanya sagrada, acompanyats de la nostra llanterna i moltes mes llanternes que tambe volien ser dels primers en arribar-hi. una pujadeta per escales interminables durant una hora i.....JA HI SOM!!!!!
a l'hora d'entrar hi havia molta boira, plovia una mica i ens varem congelar de fred, pero al cap d'una estona va començar a sortir el sol i a poc a poc es va anar destepant e varem poder tenir una bellíssima vista del machu micphu des del waina pichu. fabolús!!!!.
Després varem tornar pel mateix camí i cap a madre selva. 5 nits al mig de la selva, sense llum, ni electricitat, i sobretot...molt silenci,un lloc ideal per reflexionar i aprendre moltíssimes coses de mà del nostre amfitrio albert.

pero bé, era hora de tornar cap a cuzco perque en pocs dies ja comencem a treballar a l'oasis. així que, passarem una mica més d'un mes treballant una mica, fent una parada en el nostre cami, per no gastar gaire i guanyar una mica..i tenir una mica de rutina, quina por!!!!

Trekking de 4 dies pel Camino del Choro, relax a Sorata i Isla del Sol...i fins aviat Bolivia!!!

Ja fa molt temps que no escribim al blog...massa lentitud en aquests països... Ara mateix som de nou a Cuzco Perú) però abans ja hem passat per molts altres llocs preciosos!!!
Després del lloc tan turístic com Rurrenabaque, i aprofitant la tornada d'en Leandro, vàrem decidir anar a fer una excurcioneta pel camino del Choro. Carregats amb les tendes i menjar per 4 dies comencem l'aventura a 5300m d'altura i comencem a baixar fins a 2000m. Els paisatges eren al.lucinants, alguns semblants als poblats de la fundació Dharma de Lost..., molt silenci, cuinant amb foc cada nit i moltes hores caminant..Però senyors, ara ja estem en super forma!!!!

Després del nostre super esforç, necessitàvem un "break",teníem ganes de tranquil.litat i vàrem anar cap a Sorata. Un poblet molt petit, que per casualitat celebraven la seva festa major just el dia que vàrem arribar..Ens vàrem instal.lar a l'hostal Reggae, amb molt bona companyia! Érem tots una família!!!menjàvem junts, feiem excurcions i ens cuidàvem molt!!! Envoltats de 3 gossets, 2 gatets i 2 monos!!! Us imagineu com de feliç estava jo, no??!!jejejejejeje!!!
L'únic inconvenient van ser les puces, i el meu mal de panxa..però en un moment o altre s'ha de passar per aixó viatjant, no? I bueno, com sempre passa, hi vàrem anar per 2 nits i al final ens hi vàrem quedar 5!!!jejejeje

Després de tornar a La Paz, per agafar els nostres trastets i despedir-nos de l'adorable Albert continuem el nostre camí cap a Copacabana (Bolivia). Copacabana no és gaire bonic, un poble turístic amb gent no gaire amable, peró des d'allà agafes un barca i et porta a la meravellosa isla del Sol. Després de tants de dies sense veure el mar, veure l'inmens llac Titicaca ens va fer recordar el nostre estimat Mediterrani...
Vàrem estar a un petit hospedatge d'una petita comunitat molt adorable i el preu no era fixat, tú pagaves el que creies convenient..NO passa a gaires llocs això, eh? Després d'una nit màgica amb companyia d'una bruixa i un chamàn, a la llum de les espelmes i de la lluna..ens havíem de quedar més dies!!!!!!! El dia següent ja estàvem esperant a primera hora a la platja els pescadors per comprar truita o pejerey!! i per esmorzar...truita fregida!!mmmm...feia molt de temps que no menjàvem peix... Diuen que al Llac Titicaca serà el nou pol d'energia del món properament. Hi han teories que existeix un poblat a sota el llac on hi viuen els savis...i moltíssimes històries més..Nosaltres per poc que sigui, ja vàrem notar una part d'aquesta energia! Una bona despedida de Bolivia!

Rurrenabaque - la selva i pampa boliviana

Després de 18 hores de bus amb un seient horrible, una carretera estreta i perillosa, finestres sense poder tancar i grans precipicis.....arribem a les 7:00 del matí a Rurrenabaqe. A la Terminal ja ens esperen moltes persones per oferir-nos tours i allotjaments, però després de la ruta amb bus, no tenim ganes de res. Ens ho prenem amb calma i investiguem les companyies i els allotjaments fins que trobem els més adients per nosaltres. Tot i que no volíem agafar cap tour, finalment paguem un tour a Las Pampas de 4 dies. El Tour va resultar ser molt i molt turístic i ple d'israelians amb poc respecte a la natura..però per la quantitat d'animals que vàrem arribar a veure ja va valdre la pena.












El primer dia vàrem passejar amb canoa fns arribar al campament. Durant el trajecte ja vàrem veure cobayas, monos, cocodrils i mils d'ocells. És preciós poder veure aquests animals en la seva pròpia naturalesa i salvatges..!!!
Una de les activitats va ser anar a "en busca de la anaconda"...el resultat va ser caminar durat 2 hores per una pampa, ple de fang i aigua i sense trobar la ANACONDA..obvio!!! Però la recompensa va ser el poder anar a nadar amb dofins!! S'acostaven una mica, però com que eren salvatges no podies arribar a tocar-los (jo estava una mica cagada!!!). Són iguals que els dofins de mar però amb el morro més punxegut, de color més rosat i amb l'aleta més baixa. Les postes de sol, eren brutals!
La nostra recomanació és no agafar cap tour d'aqests i arribar-se aun poble(Sta.Rosa) més enllà de Rurrenabaque i allà buscar alguna cosa més autèntica...el nostre tour semblava unes colònies d'estiu de quan tens 15 anys!!jejejeje!! Tot i això, va ser una gran experiència!!!!!!!

Coroico

La primera sortida des de La Paz és a Coroico, amb la companyia de l'Albert, el nostre caserito.
Agafem el minibús a Villa Fátima i al cap de 3 hores arribem a Coroico (1700m), després d'haver passat desnivells de 3.700m a 5000m d'alçada. El paisatge ha canviat per palmeres, rius i el verd de les muntanyes i sol i caloreta.
La nostra intenció era anar de càmping, però què millor que acampar en un camp de futbol de gratis!!
La vida a Coroico corre al voltant de la plaça central on dia i nit està ple de gent.
Vàrem dormir tota la nit acompanyats d'una gran festa de cumbia que semblava que estigués a dins la tenda. ¡Que no falte el alchohol!
L'endemà al matí vàrem fer el nostre propi "tour" a les 3 cascades: La Primera, la Segunda y la Tercera (molt currat els noms). La calor ens va acompanyar tota la ruta, però per sort vàrem poder remullar-nos en algunes de les cascades.Una excurció que costava uns 180Bv, nosaltres la vàrem fer per 15Bv. Molts cops has de fer-te tú mateix els tours..
De camí de tornada vam passar per un poblet dedicat al cultiu i secat de fulles de coca. D'arribada a Coroico,tan sols queda temps per comprar el bitllet i tornar cap a La Paz de nou.

La Paz

La Paz, big city, està a 3600m d'altura, bueno, el centre de la ciutat, ja que el sud de la ciutat(la zona rica) està a uns 3200m i el Alto (la zona més pobre) puja fins els 4200m. L'oxígen es paga....És la ciutat més cosmopolita de Bolivia, hi conviuen grans edificis amb petites casetes de fang, cholitas vestides típicament amb les jovenetes que somien amb els pantalons estrets dels aparadors de la zona sud, supermercats amb petits quioscs i mercats....
Els primers dies van ser durs pel que fa al nostre físic. L'altura es nota i MOLT!Les pujades es fan eternes, qualsevol esforç suposa el doble, falta oxígen!! Quan et serveixes una cervesa l'espuma queda molt i molt espessa, com si la poguessis mastegar i quan no te n'adones ja t'ha pujat al cap.
La nostra gran sort ha sigut poder allotjar-nos a casa l'Albert, en una preciosa habitació amb llit de matrimoni en un 14è pis al barri de Sopocachi, el barri a on hi ha tota la moguda nocturna. Milers de gràcies Stern!!!!!!!!!!
Així que passem els dies passejant pels milers de mercats de la Paz, dividits per gremis. Hi ha un carrer dedicat a les bruixes, amb molts de remeis per qualsevol cosa, talismans, fetus de llama utilitzats per fer rituals..
Però el mercat més gran és el diumenge o dijous a l'Alto,es ENORME!!!Tot el que et puguis imaginar ho pots trobar a aquest mercat:tatoos, fruites i verdures, roba de l'armada, roba de 2a mà, instruments musicals, utencilis de cuina......Però has d'anar molt de compte perquè és una de les zones més perilloses de La Paz. Nosaltres ja ens vàrem endur un petit regalet: una super estripada al nou bolso, però per sort no ens vàren robar res!!uff!!prueba superada!!

L'Albert ha sigut el nostre mestre en la vida nocturna paceña. Cada nit tens locals oberts i de tot tipus, i per sort, tots molt a prop de casa..jejeje!! Hem passat d'escoltar un concert de versions de Led Zeppelin, a un de reggae, a ballar percussió del nord yungas..i encara ens queda anar a ballar cumbia al Mama Diablo, Malegria..

Hem conegut gent fantàstica i hem retrobat amics de viatge. Un bon lloc per fer una parada en el nostre camí.



I hi estem tant a gust, que casi portem 1 mes instal.lats....fent petites excurcions, es clar: Coroico, Rurrenabaque, Las Agujas..(de moment)

Sucre

Sucre, ciutat de nom dolç i bressol de la independència Boliviana. Capital de Bolivia, però més petita que La Paz ens permet visitar-la a partir de la seva plaça central envoltada de palmeres i de façanes blanques. Es respira un ambient juvenil, ja que s'hi troben les universitats més importats del país.
Ens allotjem a casa la Roberta, una noia brasilera que ens ha acollit a casa seva amb els braços oberts i donant-nos tota la llibertat!
Celebrem l'aniversari d'en Mario, un noi alemany conegut a Potosí, a la plaça Bolívar a on s'hi troba una rèplica (mini) de la Tour Eiffel. Ho celebrem amb una ampolla de vi, una papaya, raïm, formatge i olives (gran combinació).
Sucre ens atrapa durant 4 dies on no podem deixar de visitar diàriament el seu fantàstic mercat. Caseritas venent juguitos de fruta (0,30€), gelatines de colors, verdures, pastissos de chantilly gegants a 2€, fruites de tot tipus, espècies i olors, i els millors plats del mercat cuinats per la millor cuinera: Doña Valentina (la cocinera de las cocineras). "El gringuito tiene hambre, Doña Valentina!!!" La técnica és cridar, sinò no menges.
Ciutat universitària, ciutat de diversió, tot i que la majoriade bars estàven destinats als gringuitos...Berlín, Amsterdam, Firenze...Encara que els bolivians no perden el temps, a les 9 del vespre "todo el mundo va tomado", i quan diem todo el mundo, vol dir TODO EL MUNDO. Fins i tot les cholitas!
Sucre també et dóna oportunitats per sortir de la ciutat i descobrir la part més tradicional: les teixidores, el camí pre-hispànic, per on les antigues civilitzacions portaven les seves mercaderies, escoltar contes i vells mites sobre follets, fantasmes i bruixes. Encara que nosaltres no ho vàrem poder fer degut als preus massa turístics directament en dollars.
Així que, després de 4 dies ens decidim anar a La Paz a descobrir la gran ciutat i a retrobar-nos amb el doctorsito Albert. (ONG ULLS DEL MÓN).

Potosí

Després de 6 hores en bus per fer 216 km, arribem a Potosí, diuen que és la ciutat més alta del món, a més de 4000m d'altura. Una mica trastocats per l'altura no visitem gaire res el primer dia, ens notem molt cansats i amb mal de cap. Qualsevol esforç ens suposa el doble aquí!! La única solució es reposar, menjar sucre i mastegar fulla de coca..<
L'endemà anem a vistar el museu de la Casa de La Moneda on ens vàrem ensenyar com es feien le làmines de plata amb màquines importades d'Espanya: 3 mecanismes enormes estirats per 4 mules cada un, els quals feien que al girar amb un moviment d'engranatges convertíssin els lingots de plata en fines làmines per a fer les monedes. Tota aquesta plata la treien,evidentment, del Cerro Rico. Explica la llegenda que l'inca Huayna Cápac va anar al Cerro Rico i quan va intentar agafar plata de dins, les parets vàren ressonar i va cridar que aquell tresor no era per a ells, l'estava reservant per els que venien de més lluny....us imagineu per a qui?? els espanyolitos! Potosí es va convertir en una de ls ciutats més riques del món. Es diu que amb tot la plata que es va extreure es podria haver construït un pont de Potosí a Espanya tot de plata i un altre amb tots els cadàvers dels miners.
" En Potosí la plata levantó templos y palacios, monasterios y garitos, ofrecó motivo a la tragedia y a la fiesta, derramó sangre y vino, encendió la codicia y desató el despilfarro y la aventura" Eduardo Galeano

Com que teníem ganes de banyar-nos vàrem anar al "Ojo del Inca", un petit llac d'aigües termals a 30 graus i a 4000m, rodejats d'un paisatge impressionant i precioses muntanyes!!

El dia següent tocava la típica excursió a les Mines de Potosí. Ens fan disfrassar de miners i anar a comprar regals per "nuestros amigos los mineros". Els regals consistien en bosses plenes de fulla de coca, refrescs i DINAMITA!!Si, si, tú podies anar una botiga i comprar dinamita tranquil.lament...
Entrem en una de les antigues mines de l'estat de Bolivia al Cerro Rico. Actualment hi treballen miners organitzats en cooperatives, que per l'únic que la fan servir es per poder tenir permís per entrar al Cerro..Al endinsar-te a la mina t'agafa una mica de claustofòbia i sembla que et falti l'are, pequè a part de la foscor i dels passadissos baixos, hi ha moltíssma pols. A més a més, a l'entrar et diuen que el cable que tindràs tota l'estona a sobre el cap no el pots tocar perquè és una línea d'alta tensó i et moriries a l'instant!!!ahhh!! Així que durant quasi les 2 hores que estàs sota la mina has d'anar vigilant de no tocar el putu cable! Les explicacions del nostre guia deixaven molt que desitjar i els miners que anavem trobant per la mina estàven treballat, així que molta informació tampoc vàrem poder treure, però l'experiència val la pena.
Actualment encara es treballa a la mina 24 hores, per torns i es guanya el que es pot arriba a vendre...les conseqüencies de treballar de miner no són poques: sordesa, explosions de gas, enderrocs.....així que qui pot, només ho fa ocasionalment.